Por si alguien está interesado/a en el tema y quiere asistir a la presentación de este libro en el que he colaborado con el autor, Jordi Buch. El libro ya lo presentamos el pasado día 27 de abril en el pueblo natal de José Montilla, Iznájar.
dimarts, 20 / maig / 2008
INVITACIÓN
Etiquetes de comentaris:
Noticias
Enllaços a aquest missatge
dissabte, 17 / maig / 2008
Rodríguez Ibarra o la vergüenza ajena
El «casposo» y cavernícola expresidente de la Junta de Extremadura, José Luis Rodríguez Ibarra, tiene por costumbre desde que en el Estado Español existe la democracia, salir de su cueva para reprobar cualquier intento de quitarle el «momio» a su comunidad, en lo referente al reparto de dinero que anualmente hace el gobierno central de Madrid.El pasado viernes, día 16 de mayo, batió su propio record individual de estupidez supina al manifestar públicamente, más o menos: ‘estoy cansado de los «casposos» esos que hablan de las balanzas fiscales y nos tratan de pobres. Con lo bien que vivimos nosotros’.
Claro que viven bien. Y tan bien, con el dinero de otros ciudadanos que trabajan más, viven más estresados, aportan más a las arcas del Estado y obtienen muchos menos servicios y muchas menos inversiones.
El tal Rodríguez Ibarra, con lo bien que vive, no ha parado de mendigar para su comunidad cualquier tipo de dinero procedente de la subvención, ya sea Europea, Española o Catalana. Por eso no es de extrañar que tras 24 años de presidente de su comunidad, cualquier día de estos estire la pata y se descubra que, a pesar de su supuesta aureola de mendigante, tenga una fortuna guardada bajo el colchón, como en esos casos que de vez en cuando comentan los diarios.
Lo curioso del caso es que 24 años seguidos de recibir dinero a espuertas no han servido ni para que su comunidad autónoma saque cabeza y empiece a cotizar en vez de pedir de continuo. Por eso sigue criticando a los «insolidarios catalanes» y no duda en afirmar que los extremeños que durante los años 50, 60 y 70 se vieron obligados a salir de su ‘región’ por el hambre que pasaban (que era la misma que la del resto de toda España) son los autores de la bonanza económica catalana.
Precisamente los extremeños que viven y trabajan en Catalunya son los que viven mejor y los que han aprendido a ganarse la vida con el sudor de su frente, y no como otros que se arreglan palacios, carreteras, colegios y planes de empleo con el dinero de los demás.
Autor: l'Observatore Santboiano
Publicat a Nas de Barraca maig 2008
Etiquetes de comentaris:
Mi pensamiento
Enllaços a aquest missatge
diumenge, 4 / maig / 2008
En defensa de les bones pràctiques del periodisme
Algo se mueve entre las candilejas de quienes fabrican la información...
Nota pública subscrita pels directors dels diaris estatals, el degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya i el president de l’APM.
L'exercici del periodisme passa per creixents dificultats que deterioren la qualitat de la democràcia i perjudiquen als ciutadans, que no reben una informació satisfactòria i suficient. Entre aquestes dificultats i males pràctiques figura la provocada per personatges públics, de la política i d'altres àmbits, que eviten sotmetre's al procediment clàssic de conferències de premsa, amb torn de preguntes i repreguntes dels periodistes que representen mitjans informatius acreditats, i recorren a les anomenades “declaracions institucionals” sense més explicacions públiques addicionals.
Considerem que aquestes “declaracions sense preguntes” no mereixen la compareixença de periodistes, sobra amb la distribució de les mateixes, en els suports possibles, perquè els mitjans valorin el tractament informatiu que els sembli adequat.
La recent campanya electoral va posar de manifest aquesta i altres deficiències. Els principals candidats van defugir les conferències de premsa, i van optar per prefabricar titulars i informació, especialment per als mitjans audiovisuals.
Signen:
José Antich, director de La Vanguardia; Ángel Expósito, director d'ABC; Javier Moreno, director d'El País; Rafael Nadal, director d'El Periódico de Catalunya; Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo; Francisco Marhuenda, director de La Razón; Arsenio Escolar, director de 20 Minutos; Ana I. Pereda, directora de Què; Albert Montagut, director d’ADN; Ignacio Escolar, director de Público; Josep Carles Rius, degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya; Fernando González Urbaneja, president de l’APM i de la FAPE.
L'exercici del periodisme passa per creixents dificultats que deterioren la qualitat de la democràcia i perjudiquen als ciutadans, que no reben una informació satisfactòria i suficient. Entre aquestes dificultats i males pràctiques figura la provocada per personatges públics, de la política i d'altres àmbits, que eviten sotmetre's al procediment clàssic de conferències de premsa, amb torn de preguntes i repreguntes dels periodistes que representen mitjans informatius acreditats, i recorren a les anomenades “declaracions institucionals” sense més explicacions públiques addicionals.
Considerem que aquestes “declaracions sense preguntes” no mereixen la compareixença de periodistes, sobra amb la distribució de les mateixes, en els suports possibles, perquè els mitjans valorin el tractament informatiu que els sembli adequat.
La recent campanya electoral va posar de manifest aquesta i altres deficiències. Els principals candidats van defugir les conferències de premsa, i van optar per prefabricar titulars i informació, especialment per als mitjans audiovisuals.
Signen:
José Antich, director de La Vanguardia; Ángel Expósito, director d'ABC; Javier Moreno, director d'El País; Rafael Nadal, director d'El Periódico de Catalunya; Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo; Francisco Marhuenda, director de La Razón; Arsenio Escolar, director de 20 Minutos; Ana I. Pereda, directora de Què; Albert Montagut, director d’ADN; Ignacio Escolar, director de Público; Josep Carles Rius, degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya; Fernando González Urbaneja, president de l’APM i de la FAPE.
Etiquetes de comentaris:
Noticias
Enllaços a aquest missatge
dissabte, 3 / maig / 2008
Lo que se oculta a los ciudadanos
Para que comencemos a darnos cuenta de en qué país vivimos:
"Los periodistas británicos saben, hasta el último penique, lo que le cuesta al erario público el uso de los coches oficiales, la compensación pagada a los sospechosos del IRA o la ubicación de las cámaras que registran la velocidad de los coches. En España, conocer las listas de espera en los hospitales es una tarea titánica y el sueldo del presentador del telediario de una televisión pública está considerado alto secreto. La diferencia entre el Reino Unido y España es una ley que regula el derecho de acceso a la información."
Etiquetes de comentaris:
Noticias
Enllaços a aquest missatge
dijous, 1 / maig / 2008
Quien calla, otorga...
Puedo estar muy equivocado. Puedo haberme quedado ciego, sordo y mudo. Posiblemente no vea la realidad como el resto de mortales.
A lo peor he perdido la capacidad de análisis de la realidad.
Igual de tanto escribir (artículos, libros y tonterias por el estilo) me he quedado más seco que un lagarto. Es posible porque, visto el panorama de la actualidad santboiana, es para decidirse por ir al psiquiátra o apuntarse a jugar a la petanca y dejar para siempre esto de escribir y criticar.
El "abrazo del Oso" que se ha producido en el seno del ayuntamiento de Sant Boi, ha dejado sin voz a los ciudadanos de la ciudad. Ningún partido político ha dicho (hasta ahora) 'esta boca es mia' con referencia al Ateneu Santboià y la decisión del Tribunal Supremo. Claro que es muy pronto para lanzar las campanas al vuelo, pero...
Ya sabemos que hay unos que siempre han estado de acuerdo en que sea derruido, otros han preferido observar las aves viajeras desde el mirador de Sant Ramon, varios han decidido defender las charcas húmedas de la comarca, y otros han ayudado a los subasteros a ganar los juicios.
Siempre que he tenido oportunidad he defendido que el Ateneu (o los ateneos) son del pueblo, de los ciudadanos. Centenares de artículos, muchas entrevistas en la radio y la TV local así lo demuestran. Seguiré así, siempre. Otros han preferido un sillón en la Sala de Plenos. El resto mandan a los "machacas" de siempre a que den la cara. Algunos, que se creen 'intelectuales de la revolución', se dedican a disertar sobre lo que personalmente les interesa obviando los problemas reales de Sant Boi de Llobregat (que son muchos y complicados). Una minoría se ha aliado cómodamente con los poderosos y les parece bien todo lo que a estos les parece bien...
¡Vaya pueblo en el que me ha tocado vivir!
¿Dónde están los controladores que controlan al controlador?
Que os aproveche hermanos...
Etiquetes de comentaris:
Mi pensamiento
Enllaços a aquest missatge
dilluns, 28 / abril / 2008
El Tribunal Supremo falla contra el Ateneu Santboià
Amigos todos:
Según me acaba de comentar por teléfono un miembro de la Junta Directiva del Ateneu Santboià, el Tribunal Supremo ha fallado en contra del recurso presentado en su día por la entidad.
Tan mala noticia sólo puede significar que le han dado la razón a los subasteros a menos que se pueda recurrir al Tribunal Constitucional. Si no fuese así, la única salida que nos queda a todos aquellos que queremos al Ateneu es acompañar a los jóvenes que hoy se han encadenado a las verjas de la Torre del Sol. Se trata de una de las injusticias más grandes a las que he podido asistir en toda mi vida, y ha tenido que pasar precisamente en democracia ¡que vergüenza!
Si los ciudadanos de Sant Boi no se movilizan en este caso concreto, ya cal que pleguemos todos y dejemos de hacer el paripé.
Según me acaba de comentar por teléfono un miembro de la Junta Directiva del Ateneu Santboià, el Tribunal Supremo ha fallado en contra del recurso presentado en su día por la entidad.
Tan mala noticia sólo puede significar que le han dado la razón a los subasteros a menos que se pueda recurrir al Tribunal Constitucional. Si no fuese así, la única salida que nos queda a todos aquellos que queremos al Ateneu es acompañar a los jóvenes que hoy se han encadenado a las verjas de la Torre del Sol. Se trata de una de las injusticias más grandes a las que he podido asistir en toda mi vida, y ha tenido que pasar precisamente en democracia ¡que vergüenza!
Si los ciudadanos de Sant Boi no se movilizan en este caso concreto, ya cal que pleguemos todos y dejemos de hacer el paripé.
Etiquetes de comentaris:
Noticias
Enllaços a aquest missatge
dimarts, 22 / abril / 2008
Emotiu homenatge de UGT i CDC al santboià Miquel Puig i Vargas
La Unió General de Treballadors (UGT) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) van rendir un emotiu homenatge a Miquel Puig i Vargas el passat dia 17 d’abril a la Sala d’Actes de la seu central de dit sindicat a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona.Van estar presents en l’acte, el Secretari General de UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez i Suárez i el Secretari General de CDC Artur Mas i Gavarró. També van assistir altres destacades personalitats del món de la política i el sindicalisme, com l’exconseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya Antoni Comas o Josep Maria Violant, exdirector de l’empresa pública ADIGSA, amics i companys de treball ambdós del finat.
A la sala d’actes de UGT, omple al complet, es van veure també alguns regidors i exregidors de l’ajuntament de Sant Boi i una àmplia representació de l’agrupació local de CDC de Sant Boi, partit en què militava des de principi dels anys 90 Miquel Puig.

També van assistir a l’acte molts amics i antics companys que van formar part, com ell, de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) i que ara pertanyen també a altres partits polítics. Va obrir l’acte la filla del Miquel, Lara Puig i Barba, -que en tot moment va estar acompanyada per la seva mare, esposa del traspassat- amb un sentit discurs sobre la figura del seu pare, a qui va considerar el seu amic i mestre, ressaltant davant de tot com se sentia d’orgullosa d’haver-ho tingut com a pare. Discurs que va emocionar tots els assistents per venir d’una persona tan jove i que demostrava unes conviccions molt fortes i un tarannà amb què va fer sobrat honor a l’homenatjat. Per la seva banda l’exconseller Antoni Comas, va ressaltar alguns dels valors humans de Miquel Puig, com el seu compromís social, la seva camaraderia, la seva intel·ligència natural i la seva capacitat d’anàlisi i treball.
L’arquitecte santboianos i amic personal del traspasat, Pere Pugés, va catalogar a Miquel Puig com ‘el primer santboià que és va manifestar antifranquista en els anys 60, la qual cosa li va costar anar a la presó’. L’exregidor socialista va apuntar també que poc abans de morir li havia fet una entrevista per a un llibre de pròxima aparició.Tant el secretari General de UGT, Josep Maria Álvarez, com el de CDC, Artur Mas, van anteposar en llargs discursos la qualitat humana i la capacitat d’anàlisi de Miquel.
Publicat a Nas de Barraca abril 2008
Etiquetes de comentaris:
Noticias
Enllaços a aquest missatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix] Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocsmitja.gif)

